Aquests dies semblen totalment d'acudit. Et mires la realitat del País i sembla que visquem submergits enmig de l'Enredos. El tema de la sequera està assecant no només les aixetes, sinó la font d'inspiració d'aquells que teòricament han de governar Catalunya.
Per una banda tenim un PSC-PSOE que està baixant el cap a nivells inferiors al mateix infern. Això de l'aigua sembla que sigui cosa de Madrid i que el que calgui sigui executar les ordres que vinguin de La Moncloa sense cap més activisme. Allò del "Ningú no farà més pels catalans" ha quedat en la història de les hemeroteques. I no parlem de la inoportuna afirmació de Montilla dient que "el nou Govern neix sense hipoteques i parlarà amb una sola veu". Una de dos, o la subordinació dels altres dos s'ha imposat (cosa molt probable) o el messianisme de Montilla li impedeix adonar-se de la realitat.
En segon lloc tenim una Esquerra Republicana que no només no ha paït la clatellada electoral del mes passat, sinó que segueix utilitzant el poder (les institucions i el País) per afrontar el futur dels seus líders amb garanties de cara al congrés que els ve aviat. És inconcebible en un partit de govern que es manifesti contra ell mateix. Si la seva prioritat és la gent de l'Ebre, que per coherència surtin del Govern. Que pleguin per dignitat política.
I en últim lloc tenim als ecologistes d'aparador encarnats en ICV. Uns altres demagogs que tan aviat passen de fer el "pancartista" a anar de polítics que s'han d'empassar les seves pròpies protestes. A més, amb un conseller que actua d'amagat del Govern amb el tema del Segre i que és tan demòcrata que va amenaçant als militants del seu partit que marxin d'ICV si no estan d'acord amb la seva gestió. Carai, això és ser d'esquerres? Quin progressisme més xapat a l'antiga! Em sona a èpoques fosques allò de "estas amb mi o contra mi". Èpoques, per cert, que aquests tan criticaven.
En definitiva, que tenim el Govern dels disbarats al capdavant del País. Cadascú va a la seva i l'autoritat de Montilla ha quedat definitivament abolida. Quina gràcia aquella imatge on sortien els tres amfitrions amb aquell faristol que deia "govern d'entesa". El tripartit fa aigües i cadascú neda cap a una banda diferent. L'esquerda ja només es pot arreglar d'una única manera: amb eleccions anticipades en les que es respecti a aquell que el País ha volgut que el governi. Només així reconstruïrem la Catalunya que el President Pujol ens va deixar.
Per una banda tenim un PSC-PSOE que està baixant el cap a nivells inferiors al mateix infern. Això de l'aigua sembla que sigui cosa de Madrid i que el que calgui sigui executar les ordres que vinguin de La Moncloa sense cap més activisme. Allò del "Ningú no farà més pels catalans" ha quedat en la història de les hemeroteques. I no parlem de la inoportuna afirmació de Montilla dient que "el nou Govern neix sense hipoteques i parlarà amb una sola veu". Una de dos, o la subordinació dels altres dos s'ha imposat (cosa molt probable) o el messianisme de Montilla li impedeix adonar-se de la realitat.
En segon lloc tenim una Esquerra Republicana que no només no ha paït la clatellada electoral del mes passat, sinó que segueix utilitzant el poder (les institucions i el País) per afrontar el futur dels seus líders amb garanties de cara al congrés que els ve aviat. És inconcebible en un partit de govern que es manifesti contra ell mateix. Si la seva prioritat és la gent de l'Ebre, que per coherència surtin del Govern. Que pleguin per dignitat política.
I en últim lloc tenim als ecologistes d'aparador encarnats en ICV. Uns altres demagogs que tan aviat passen de fer el "pancartista" a anar de polítics que s'han d'empassar les seves pròpies protestes. A més, amb un conseller que actua d'amagat del Govern amb el tema del Segre i que és tan demòcrata que va amenaçant als militants del seu partit que marxin d'ICV si no estan d'acord amb la seva gestió. Carai, això és ser d'esquerres? Quin progressisme més xapat a l'antiga! Em sona a èpoques fosques allò de "estas amb mi o contra mi". Èpoques, per cert, que aquests tan criticaven.
En definitiva, que tenim el Govern dels disbarats al capdavant del País. Cadascú va a la seva i l'autoritat de Montilla ha quedat definitivament abolida. Quina gràcia aquella imatge on sortien els tres amfitrions amb aquell faristol que deia "govern d'entesa". El tripartit fa aigües i cadascú neda cap a una banda diferent. L'esquerda ja només es pot arreglar d'una única manera: amb eleccions anticipades en les que es respecti a aquell que el País ha volgut que el governi. Només així reconstruïrem la Catalunya que el President Pujol ens va deixar.
1 comentaris:
Quin mèrit té fer el Polònia, aquest govern sempre supera amb els seus disbarats els gags del programa.
Publica un comentari a l'entrada